VÍDEO: ESTUDIANTES Y MAESTROS

El vídeo que quiero darte hoy a conocer en este artículo ha sido una auténtica revelación para mi, porque se trata de un vídeo que tienen todos los elementos para cautivar, emocionar y seducir al público. Y cuando me refiero al público también me estoy refiriendo en este caso a tus alumnos. Quiero pensar que el vídeo viral del que te hablaré en este artículo puede convertirse en una excelente oportunidad para pasar un gran momento con tus alumnos. Junto con la proyección del vídeo también cabe la posibilidad de que realices una sencilla sesión de trabajo en grupo como las que te propondré en esta entrada.

¿Preparado para disfrutar de este maravilloso vídeo viral? Pues ponte cómodo que comienza el espectáculo. 

PEL·LÍCULA: ENTRE MAESTROS

BABIES, EL DOCUMENTAL

Aquest documental parla del primer any de vida de quatre nadons de diferent condició social i regió del món, des del seu naixement fins als seus primers passos. Els nadons en aquests diferents contextos són:

• Ponijao: Viu amb la seva famíia en Opuwo, Namíbia.
• Bayarjargal: Viu amb la seva família en Bayanchandmani, Mongòlia.
• Mari: Viu amb la seva família a Tòqui, Japó.
• Hattie: Viu amb la seva família en Sant Francisco, California.

DOCUMENTAL:

 

CINEMA A L'AULA.

A Classe estem treballant pel·lícules de dibuixos animats. DIssenyem activitats per aprendre a fer-ho en un futur quan siguem educadores. Una de les activitats que van fer les meves companyes va ser dissenyar en bosses d'escombraries. 

Vam treballar moltes, us deixo algunes fotografíes: 

VÍDEO: EDI 2015-2016

LA VIDA ES BELLA

Avui us volia recomanar una pel·lícula que personalment considero una obra mestra, per la forma en la que tracta el tema de la segona guerra mundial amb un nen petit.

En 1939, a punto de estallar la Segunda Guerra Mundial (1939 - 1945), el extravagante Guido llega a Arezzo (Toscana) con la intención de abrir una librería. Allí conoce a Dora y, a pesar de que es la prometida del fascista Ferruccio, se casa con ella y tienen un hijo. Al estallar la guerra, los tres son internados en un campo de exterminio, donde Guido hará lo imposible para hacer creer a su hijo que la terrible situación que están padeciendo es tan sólo un juego.

El perquè de veure aquesta pel·líclua es basa en pensar després com nosaltres, com a mestres, intervendríem en una situació de risc a classe.

El circo de las mariposas

A classe vam veure un curtmetratge que té com a protagonista Nick Vujicic.
"El circo de la mariposa"

Opinió personal:

El curt "El circo de la mariposa" no et deixa indiferent i et fa reflexionar. Moltes vegades ens passa que ens sentim malament o tristos, quan en veritat no ha de ser així ja que el més important en squesta vida el tenim però és invisible als ulls, no es veu bé sinó amb el cor.

El més destacat és la superació. Tot i les dificultats amb què ens podem trobar a la vida mereix l'esforç i l'intent que aquestes dificultats ja no ho siguin.

Les veritables limitacions no sempre són físiques, sinó mentals, al penar "no puc" o "no sóc bo" sempre buscant protestos. Aquests rearfirmen les nostres limitacions i debiliten la nostra voluntat d'intentar-ho en algun moment. Quan hi ha molta gent amb majors discapacitats o dificultats han aconseguit sent meravelloses i sobretot referents. Per tant tots podem, el que no vulguem esforçar-nos, atrevir-nos i tenir valor és una altra cosa i de vegades l'únic que cal és voler de cor i les ganes de tirar endavant.

És cert que el suport i l'ajuda de l'entorn és molt important i influeix (negativament o positivament).
Ningú ha de sentir-se inferior a la resta de les persones per ser diferent, ja que aixó és l'essència de cada un i marca la diferència.
Per tant necessitem trobar la nostra pròpia motivació per poder tenir voluntat i el valor necessari per superar les nostres limitacions/dificultats/metes.

Per finalitzar l'únic necessari és intentar-ho, assumir el risc d'atrevir a anar més enllà i si surt malament no desanimar-nos, sinó estar disposats a intentar-ho una altra vegada, corregir i continuar.

Pel·lícula "niña coraje".

A los 12 años de edad, una niña afgana y su madre pierden su empleo cuando los talibán cierran el hospital en el que trabajan. Los talibán también han prohibido a las mujeres a abandonar sus casas sin un hombre de "compañero". Con su marido y tío fallecido, después de haber sido muertos en batalla durante la invasión soviética y sus guerras civiles, no existen hombres a su lado para apoyar a la familia. No se puede salir de la casa, por culpa y temor a la detención y la tortura, por lo cual la madre no puede hacer nada. Con ninguna otra elección, e inspirada por una historia de su madre que habla de un niño que fue en virtud de un arco iris y se convirtió en una niña, oculta a su hija como un chico llamado "Osama". Osama logra conseguir un trabajo en la tienda de té Chai, pero "su afeminada manera" rápidamente despierta sospechas entre los demás niños.

Finalmente, en una campaña de soldados para recoger a niños, incluido a Osama, son sacados de sus casas o de sus trabajos por los talibán para ser entrenados como soldados. En la escuela de formación se les enseña cómo luchar y llevar a cabo las abluciones, y Osama se da cuenta de lo difícil que será permanecer allí ocultando su identidad. Varios de los chicos empiezan a darse cuenta de lo afeminado en ella, y, finalmente, su secreto es revelado en una de las escenas más inquietantes de la película. Finalmente es detenida, llevada a juicio, y como es este un caso sin precedente, su vida está a salvo cuando se da en matrimonio a un hombre que emitió un vídeo filmado por un periodista occidental que también está siendo juzgado. El nuevo marido ya tiene tres esposas, todas las cuales lo odian y le dicen que destruyó sus vidas, y que se apiade de ella.

PEL·LÍCULA COMPLETA:

Documental de "Nàdia Ghulam"

"una persona a la que admirar"

Nàdia Ghulam va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. EL 1993, en el marc de la guerra civil que assolava el seu país des de feia anys, va quedar molt mal ferida com a conseqüència d’un bombardeig. Quan va sortir de l’hospital, 14 operacions més tard, la seva família continuava vivint amb moles penúries. En aquells moments s’havia acabat la guerra, però l’havia seguida la instauració del règim talibà, que no permetia que les dones treballessin ni tenien dret a l’educació i el seu germà gran havia mort.

Nadia va decidir que tenir 11 anys i ser una noia no podia ser un impediment per ser l’home de la casa. Va decidir fer-se passar per un noi i sortir a treballar per mantenir el pare, mare i les dues germanes petites. Va viure amb un nom que no era el seu durant 11 anys.

Passat el temps, va viatjar a Europa amb una ONG. Actualment Nàdia viu amb els seus pares adoptius a Badalona, ciutat a la que va arribar al 2001 per rebre tractament mèdic.

Activa i emprenedora, té diversos projectes en ment, com ara estudiar a la Universitat i ajudar el seu país amb tots els mitjans al seu abast. Mentrestant, estudia català, informàtica, integració social i matèries que tenen a veure amb la qualitat del treball de les ONG.

Deixo el link del documental de la seva vida:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Tornar-a-Nadia/video/3819710/

Pel·lícula "El miracle de Anna Sullivan".

Una família contracta Anna Sullivan per educar a Hellen, una nena sorda i cega.

Un trauma infantil, un fosc complex de culpa, per la mort del seu germà, impulsa a la mestra a redimir mitjançant l’educació de la nena. La incompetència i la negligència dels paren han fet a Hellen una nena mimada, incapaç de sotmetre a cap disciplina, i amb la qual tota comunicació sembra impossible. L’adolescent viu aïllada en un món propi completament aliè als altres. No obstant això, Anna Sullivan aconseguirà, amb molta paciència i rigor, trencar aquesta bombolla, aquest aïllament.

• Pel·lícula completa: 

curtmetratge "cuerdas".

Aquest curtmetratge ha obtingut el Premi Goya 2014 en la categoria de “Millor curtmetratge d’animació espanyol”.

Narra la història d’amistat entre dos nens molt especials però també es una obra que parla de valors i il·lusions i que és capaç de captivar a l’espectador des del primer fotograma.