EXCÉS DE JOGUINES

Regalar als nens moltes coses, a simple vista pot semblar que no té molta importància. Però en té molts efectes en els nens i solen ser negatius.

Amb això no vull dir que no es bo comprar joguines, ja que gràcies a les joguines poden desenvolupar la creativitat, l’afectivitat, personalitat entre d’altres.

Vivim en un mon on hi ha molta pobresa i molts nens sofreixen una mancança de joguines. Per tant com no es poden comprar les joguines desitjades o que estan de moda (que tenen tots els nens) i com a conseqüència es sentiran diferents als demès.

Un error molt comú en aquesta societat es que les persones adultes substitueixen l’afecte pels obsequis i sembla que el nen que rep més joguines se l’estima més del que no rep tantes. Però moltes vegades els nens que tenen un excés de joguines es perquè els pares passen moltes hores sense estar amb ells.

Molts pares compren les joguines que a ells més l’agraden perquè en el seu temps no s’ho van poder permetre’ns, però hem de comprar amb cabeça i pensar si aquella joguina li va a beneficiar al nen o si es el que realment desitja el nen.

Ara s’aproxima dates de molt consum (nadal) i es molt necessari que els pares (i familiars) posin límits al número de regals que donen als seus fills, tenint en compte el que es necessari, coherent i prioritari.

Sens dubte una bona forma jugar amb els fills (i segur que s’ho passen pipa) es amb lo més simple: una caixa gran. Si tens una caixa gran per casa no la llencis!, construeix amb el teu fill una casa o un coet. Es divertiran en el procés de construcció i quan ja estigui acabada.

També podem construir les nostres joguines amb materials que tenim per casa. Com pot ser pinces (es pot fer un cuc, un animal, avió, cotxe...), amb plastilina, castanyes, culleres... i deixar que la imaginació flueixi. A més ensenyes el valor de les joguines reciclades i a elaborar aquells objectes que per a ell signifiquen tant: les seves pròpies joguines.

Per últim dir: un recurs material mai pot substituir un recurs afectiu i un excés de joguines no es una demostració de més estima.

Espais lúdics a l’educació formal.

·       L’aula de psicomotricitat: (dos anys). Aquí es poden rebolcar, llançar-se els uns al damunt dels altres, fer tombarelles o realitzar altres accions o jocs psicomotrius, però també es relaxen i aprenen a conèixer el seu cos i el dels altres. Es convenient que la sala estigui organitzada en centres d’interès i que els infants hi entrin descalços.

·       Sala polivalent o d’usos múltiples: La sala polivalent és un indret indefinit que cada centre habilita segons les seves necessitats. Resulta adequada per fer-hi activitats lúdiques que necessiten un cert temps de preparació.

·       Biblioteca: Es recomanable que a l’aula hi hagi un racó de lectura d’imatges; no obstant això, si se’n pot disposar, no s’ha de desaprofitar com a zona de joc.

Ha de destinar una zona per als prelectors i primers lectors, sobretot les biblioteques que són obertes després de la sortida de la classe.

L’aula d’informàtica: A partir del segon cicle s’ha d’afavorir l’accés dels infants a l’aula d’informàtica, que ha de tenir tantes terminals com alumnes o com a mínim un per a cada dos. Amb programes adequats a l’edat, es poden treballar i reforçar diferents objectius dels currículums mitjançant determinats jocs.

 Pati escolar/zona d’esbarjo: Les activitats lúdiques realitzades poden ser lliures o dirigides. L’elecció d’aquestes activitats està condicionada. Així doncs, es pot plantejar:

•  Zona de jocs de moviments: laberints, tubs, escales de corda, etc.
•  Zona de jocs simbòlics i de rols: cabanes, iglús, castells, bancs i taules.
• Zona de jocs de construcció: sorral perquè puguin fer tota mena de construccions. S’ha de remoure i canviar periòdicament

Facilitar la solució de problemes

Condicions que ha de tenir un context lúdic per facilitar la solució de problemes:

•  A l’infant, li ha de generar la seguretat que podrà resoldre els problemes. Aquesta seguretat s’aconsegueix mitjançant les activitats que al començament han de ser més estructurades i de mica a mica i segons el moment de l’aprenentatge que es trobi, se li ha de donar més autonomia, fins que de manera totalment lliure aporti innovacions a la tasca.

• Llibertat a equivocar-se sense por a las represàlies. Sigui quina sigui la solució que aporti, ha de rebre sistemàticament el reforç positiu dels educadors, els quals l’han de motivar perquè no deixi d’actuar fins que la resposta al problema sigui la correcta.

• L’educador ha de generar una contínua curiositat mitjançant l’aportació d’estímuls i recursos adequats, evitant una sobrecàrrega d’informació.

 L’objectiu que ha de perseguir l’educador és facilitar a l’infant l’aprenentatge de la resolució del problema mitjançant la manifestació del pensament divergent i el desenvolupament de la creativitat.

Joc i adquisició de llenguatge.

Abans de planificar/dissenyar les activitats lúdiques que afavoreixen el llenguatge, l’educador ha de saber i analitzar les funcions del llenguatge definides en el currículum.

• Funció lúdica: Està relacionada amb el plaer que proporciona l’exercici i les accions pròpies de l’articulació i la repetició dels sons. Ja des del bressol els nadons es dediquen al plaer del joc lingüístic i passen molt de temps balbotejant...

• Funció comunicativa: Poc a poc aprèn un llenguatge que utilitzarà com a vehicle de comunicació i es podrà relacionar socialment. Durant el joc simbòlic s’incrementa el desenvolupament del llenguatge. 

• Funció instrumental: El llenguatge és utilitzat com un instrument per al progrés i estructuració de futurs coneixements.

·       J. Bruner: Per al domini de la llengua és molt important que l’infant no prevegi que de la seva acció o paraula es derivaran conseqüències greus; si s’insisteix molt que digui bé les frases, el més probable és que ja no les digui. És a dir, no tenim que fer que el nen tingui por a equivocar-se, perquè sinó no ho aconseguirà, hi ha que introduir-lo en el joc de manera lúdica. Hem de potenciar que el nen tingui més seguretat, no tenir por a equivocar-se i tenir més curiositat.

     Per exemple un nen tartamut quan tartamudeja no hi ha que acabar-li la frase si no que tenim que esperar pacientment mirant als ulls que ell sol ho digui. Tampoc hi ha que dir “no et posis nerviós” perquè ho farà, tartamudejarà més i deixarà de parlar... hi ha que ser pacient i fer-li progressar sense que es doni compte mitjançant jocs.

Els continguts morals.

Característiques

• Són els que generen conflictes més greus els infants petits.

• Els nens no tenen una idea ajustada dels conceptes bo/dolent correcte/incorrecte, d’allò que espot fer socialment o no es pot fer, està sempre basat en la recompensa o el càstig que el seu comportament implica. Aquesta manera de veure el món li fa cometre equivocacions greus.

Intervenció:

•  L’educador ha de posar als infants en situacions de conflictivitat moral i facilitar escenaris de joc on puguin, sense por a represàlies, posar de manifest les seves idees: ROL PLAYING – mames i papes. En aquest àmbit es podran detectar i corregir, sense càstigs, els seus possibles errors.

• El Rol Playing és una tècnica a través del qual s’interpreta una situació que es presenta a la vida real. Al practicar aquesta tècnica s’ha d’adoptar el paper d’un personatge en concret i crear una situació com si es tractés de la vida real.

•  El Rol playing ajuda a posar-se en el lloc de l’altre i és molt útil per treballar la tolerància a l’estrès.