Aquesta vinyeta de Frato
és un exemple d’alumnes que no estan motivats en aprendre allò que estudien. Aquests
tipus d’alumnes solen tenir professors de l’estil. Com que només segueixen la
estructura dels llibres, no troben
interès en l’assignatura.
Per aquest motiu, jo crec
que de vegades hem de sortir una mica del guió que tenim en el currículum de
cada assignatura i fer algunes activitats més didàctiques.
En aquesta altra
vinyeta de Frato, veiem com els nens aprenen més a la seva vida diària que a
l’escola, potser això és per les tècniques utilitzen a l’escola. El model
pràctic és ideal per acabar amb aquestes classes massa teòriques, ja que aquest
model de mestre realitza activitats dinàmiques i creatives, per acabar amb
l’avorriment dels seus alumnes.
Aquesta imatge em
sembla molt critica, però actualment, és pròpia de l’educació que tenim, plena
de desigualtats. Això es degut al fet que avui en dia l’educació prefereix la
segregació dels nens que tenen dificultats, en comptes de treballar amb aquests
per a que puguin superar-les.