Educar millor

Onze converses amb personalitats del món de l'educació que són una invitació al debat: professionals de procedències i visions diverses ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l'ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa.

Hi participen Carme Thió, Jaume Cela, Maria Jesús Comellas, Jaume Funes, Eva Bach, Gregori Luri, Mariano Fernández Enguita, Joan Manuel del Pozo, Roser Salavert, José Antonio Marina i Francesco Tonucci. 

Carles Capdevila creu que educar és apassionant i també ho és parlar-ne, des de l'experiència i des de la reflexió. L'humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindibles en la tasca d'educar.

Dibuixos de Francesco Tonucci.

Aquesta vinyeta de Frato és un exemple d’alumnes que no estan motivats en aprendre allò que estudien. Aquests tipus d’alumnes solen tenir professors de l’estil. Com que només segueixen la estructura dels llibres,  no troben interès en l’assignatura.

Per aquest motiu, jo crec que de vegades hem de sortir una mica del guió que tenim en el currículum de cada assignatura i fer algunes activitats més didàctiques.

En aquesta altra vinyeta de Frato, veiem com els nens aprenen més a la seva vida diària que a l’escola, potser això és per les tècniques utilitzen a l’escola. El model pràctic és ideal per acabar amb aquestes classes massa teòriques, ja que aquest model de mestre realitza activitats dinàmiques i creatives, per acabar amb l’avorriment dels seus alumnes.

Aquesta imatge em sembla molt critica, però actualment, és pròpia de l’educació que tenim, plena de desigualtats. Això es degut al fet que avui en dia l’educació prefereix la segregació dels nens que tenen dificultats, en comptes de treballar amb aquests per a que puguin superar-les.

Francesco Tonucci.

Francesco Tonucci també conegut pel pseudònim “Frato”, és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià. És autor de nombrosos llibres sobre el aper dels nens en l’ecosistema urbà i d’articles en revistes italianes i estrangeres.

Com pedagog de gran rellevància Tonucci critica l’escola actual i proposa diverses modificacions a l’escola com en la seva forma de treballas. Les seves idees principals son:

• Deixar temps als nens per les tardes perquè facin coses diferents i després tinguin temes de conversa per parlar a classe. Això requereix no manar massa deures, ja que passen prou temps a l’aula.
•  Donar-li més poder i llibertat als nens.
• Recolza l’ús de la lectura en veu alta dels llibres a classe. Sosté que els nens no són recipients buits que cal omplir de coneixements; aquests tenen les seves pròpies vivències i formes de pensar.
• Afirma que si ens centrem en el que se sap fer, més que en el que no som capaços de dur a terme, tindrem nens més motivats i menys frustrats que ajudaran a un futur a crear persones més segures de si mateixes.