Despertad al diplodocus

José Antonio Marina aparca de moment el seu projecte de Biblioteca UP amb un assaig provocador que té per afany situar en el punt de mira públic el debat sobre el model d'escola.

El nostre sistema educatiu és com un dinosaure adormit, un organisme pesadíssim en un irritant estat de passivitat. Aquesta inèrcia està afectant fins i tot als bons professors, que es troben cansats de lluitar contra un ambient desanimat i ple d'excuses.

Algunes de les propostes desenvolupades en el llibre són: 

1. L'escola ha de ser més flexible. El millor sistema educatiu no és el de Finlàndia, sinó el de Regne Unit. 
2. Cal fomentar el talent a les escoles.
3. Hem de diversificar l'escola perquè ningú es vagi abans dels 16 anys.
4. Cal valorar la importació de la Formació Dual.
5. El problema de les escoles no és pressupostari. És un problema de model.
6. És fonamental que hi hagi un pacte d'Estat. No es pot canviar la llei amb cada nou govern. L'educació a Espanya està ideologitzada.
7. Hi ha quatre aspectes que, si no es resolen abans dels 12 anys, poden convertir-se en problemes: la comprensió lectora, la timidesa, l'agressivitat i la preocupació excessiva per l'aspecte físic. L'escola ha de abordar-lo.
8. Tenim uns currículums desmesurats. Molt més carregats que els dels països que són primers a PISA. Volem que hi aprenguin tot i després al final no aprenen res.
9. Potenciar l'educació com a sistema d'alt rendiment.
10. La intel·ligència executiva com a eix educatiu.

Educar millor

Onze converses amb personalitats del món de l'educació que són una invitació al debat: professionals de procedències i visions diverses ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l'ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa.

Hi participen Carme Thió, Jaume Cela, Maria Jesús Comellas, Jaume Funes, Eva Bach, Gregori Luri, Mariano Fernández Enguita, Joan Manuel del Pozo, Roser Salavert, José Antonio Marina i Francesco Tonucci. 

Carles Capdevila creu que educar és apassionant i també ho és parlar-ne, des de l'experiència i des de la reflexió. L'humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindibles en la tasca d'educar.

L'Ona i el seu aniversari

"L'Ona i el seu aniversari" és el primer llibre on la protagonista va en cadira de rodes.

Segons paraules de la propia autora: "Este cuento quiere introducir y normalizar el mundo de la discapacidad desde una mirada simpática a todos los niños y niñas de escuelas primarias. También llegar a escuelas de educación especial porque ellos también pueden ser los protagonistas de un cuento infantil. Y a todas aquellas personas que han tenido algún imprevisto importante en sus vidas, enviarles un mensaje de que han de luchar y tirar para adelante"

L'autora del conte, Anna García és una jove escriptora, filòloga de professió, que amb 26 anys va sofrir un "ictus". Aquest accident li va provocar un canvi radical de vida, ara va en cadira de rodes i té mobilitat reduïda. 

És un exemple d'il·lusió i valentia.

Llibre "el secret del meu turbant" de Nàdia Ghulam

“El secret del meu turbant” explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. En sortir de l’hospital dos anys més tard, elegim talibà s’havia instaurat a l’Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i, durant onze anys, es va fer passar per un home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern havia prohibit que les dones treballessin fora de la llar.

Llibre "Jo sóc la Malala"

Quan els talibans van ocupar el poder a la vall de Swat, al Pakistan, una noia va alçar la veu. Malala Yousafzai es va negar a guardar silenci i va lluitar pel dret a l’educació.

Dimarts, 9 d’octubre del 2012, quan tenia quinze anys, de poc no va pagar el preu definitiu. Van disparar-li al cap quan tornava de l’escola amb l’autobús, i gairebé ningú no esperava que sobrevisqués.

La recuperació miraculosa que va experimentar, però, l’ha  portat a un viatge extraordinari des d’una vall remota al nord del Pakistan fins als auditoris de les Nacions Unides a Nova York. Als setze anys, s’ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica i la persona més jove que ha estat mai nominada al Premi Nobel de la Pau.

“Jo Sóc Malala” us farà creure en el poder de la veu d’una sola persona per inspirar canvis d’abast mundial.