Aquí deixo l'enllaç on podreu trobar una presentació de diapositives dedicada a explicar què són les joguines adaptades per a nens/Es amb necessitats especials, quines són i com s'utilitzen.
Es tracta de dinàmiques per a desenvolupar o potenciar aspectes com el descobriment, la improvisació i que exigeixen apertura per a axceptar el que és nou.
Aquest documental parla del primer any de vida de quatre nadons de diferent condició social i regió del món, des del seu naixement fins als seus primers passos. Els nadons en aquests diferents contextos són:
Ponijao: Viu amb la seva famíia en Opuwo, Namíbia.
Bayarjargal: Viu amb la seva família en Bayanchandmani, Mongòlia.
Mari: Viu amb la seva família a Tòqui, Japó.
Hattie: Viu amb la seva família en Sant Francisco, California.
A Classe estem treballant pel·lícules de dibuixos animats. DIssenyem activitats per aprendre a fer-ho en un futur quan siguem educadores. Una de les activitats que van fer les meves companyes va ser dissenyar en bosses d'escombraries. Vam treballar moltes, us deixo algunes fotografíes:
El passat 20 d'abril, vam presentar a classe de joc els nostres mussols, fets amb rotllos de paper higiènic i materials diversos que podem tenir per casa o trobar fàcilment a una papereria.
A classe vam veure un curtmetratge que té com a protagonista Nick Vujicic. "El circo de la mariposa" Opinió personal: El curt "El circo de la mariposa" no et deixa indiferent i et fa reflexionar. Moltes vegades ens passa que ens sentim malament o tristos, quan en veritat no ha de ser així ja que el més important en squesta vida el tenim però és invisible als ulls, no es veu bé sinó amb el cor. El més destacat és la superació. Tot i les dificultats amb què ens podem trobar a la vida mereix l'esforç i l'intent que aquestes dificultats ja no ho siguin. Les veritables limitacions no sempre són físiques, sinó mentals, al penar "no puc" o "no sóc bo" sempre buscant protestos. Aquests rearfirmen les nostres limitacions i debiliten la nostra voluntat d'intentar-ho en algun moment. Quan hi ha molta gent amb majors discapacitats o dificultats han aconseguit sent meravelloses i sobretot referents. Per tant tots podem, el que no vulguem esforçar-nos, atrevir-nos i tenir valor és una altra cosa i de vegades l'únic que cal és voler de cor i les ganes de tirar endavant. És cert que el suport i l'ajuda de l'entorn és molt important i influeix (negativament o positivament). Ningú ha de sentir-se inferior a la resta de les persones per ser diferent, ja que aixó és l'essència de cada un i marca la diferència. Per tant necessitem trobar la nostra pròpia motivació per poder tenir voluntat i el valor necessari per superar les nostres limitacions/dificultats/metes. Per finalitzar l'únic necessari és intentar-ho, assumir el risc d'atrevir a anar més enllà i si surt malament no desanimar-nos, sinó estar disposats a intentar-ho una altra vegada, corregir i continuar.
Des de 1964, per commemorar la mort de Gandhi, se celebra el 30 de gener el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, reconegut per la UNESCO en 1993. En aquesta data es recorda la necessitat de l'educació per a la tolerància, la solidaritat, el respecte als Drets Humans, la no violència i la pau.
El lema d'aquest dia és:
"Amor universal, no-violència i pau. L'amor universal és millor que l'egoisme, la no-violència és millor que la violència i la pau és millor que la guerra."
A la nostre escola "Acadèmia Núria" ho vam celebrar fent diferents cartells que podríem fer amb els nens, representant aquest dia.
AIJU és una entitat sense
ànim de lucre, la tasca principal és potenciar la investigació, la seguretat i
la qualitat en tots els sectors de producte infantil i oci.