Aquí os deixo uns links a on podeu trobar tota mena de jocs d'ordinador.
lunes, 15 de febrero de 2016
El circo de las mariposas
A classe vam veure un curtmetratge que té com a protagonista Nick Vujicic.
"El circo de la mariposa"
Opinió personal:
El curt "El circo de la mariposa" no et deixa indiferent i et fa reflexionar. Moltes vegades ens passa que ens sentim malament o tristos, quan en veritat no ha de ser així ja que el més important en squesta vida el tenim però és invisible als ulls, no es veu bé sinó amb el cor.
El més destacat és la superació. Tot i les dificultats amb què ens podem trobar a la vida mereix l'esforç i l'intent que aquestes dificultats ja no ho siguin.
Les veritables limitacions no sempre són físiques, sinó mentals, al penar "no puc" o "no sóc bo" sempre buscant protestos. Aquests rearfirmen les nostres limitacions i debiliten la nostra voluntat d'intentar-ho en algun moment. Quan hi ha molta gent amb majors discapacitats o dificultats han aconseguit sent meravelloses i sobretot referents. Per tant tots podem, el que no vulguem esforçar-nos, atrevir-nos i tenir valor és una altra cosa i de vegades l'únic que cal és voler de cor i les ganes de tirar endavant.
És cert que el suport i l'ajuda de l'entorn és molt important i influeix (negativament o positivament).
Ningú ha de sentir-se inferior a la resta de les persones per ser diferent, ja que aixó és l'essència de cada un i marca la diferència.
Per tant necessitem trobar la nostra pròpia motivació per poder tenir voluntat i el valor necessari per superar les nostres limitacions/dificultats/metes.
Per finalitzar l'únic necessari és intentar-ho, assumir el risc d'atrevir a anar més enllà i si surt malament no desanimar-nos, sinó estar disposats a intentar-ho una altra vegada, corregir i continuar.
"El circo de la mariposa"
Opinió personal:
El curt "El circo de la mariposa" no et deixa indiferent i et fa reflexionar. Moltes vegades ens passa que ens sentim malament o tristos, quan en veritat no ha de ser així ja que el més important en squesta vida el tenim però és invisible als ulls, no es veu bé sinó amb el cor.
El més destacat és la superació. Tot i les dificultats amb què ens podem trobar a la vida mereix l'esforç i l'intent que aquestes dificultats ja no ho siguin.
Les veritables limitacions no sempre són físiques, sinó mentals, al penar "no puc" o "no sóc bo" sempre buscant protestos. Aquests rearfirmen les nostres limitacions i debiliten la nostra voluntat d'intentar-ho en algun moment. Quan hi ha molta gent amb majors discapacitats o dificultats han aconseguit sent meravelloses i sobretot referents. Per tant tots podem, el que no vulguem esforçar-nos, atrevir-nos i tenir valor és una altra cosa i de vegades l'únic que cal és voler de cor i les ganes de tirar endavant.
És cert que el suport i l'ajuda de l'entorn és molt important i influeix (negativament o positivament).
Ningú ha de sentir-se inferior a la resta de les persones per ser diferent, ja que aixó és l'essència de cada un i marca la diferència.
Per tant necessitem trobar la nostra pròpia motivació per poder tenir voluntat i el valor necessari per superar les nostres limitacions/dificultats/metes.
Per finalitzar l'únic necessari és intentar-ho, assumir el risc d'atrevir a anar més enllà i si surt malament no desanimar-nos, sinó estar disposats a intentar-ho una altra vegada, corregir i continuar.
sábado, 13 de febrero de 2016
Despertad al diplodocus
José Antonio Marina aparca de moment el seu projecte de Biblioteca UP amb un assaig provocador que té per afany situar en el punt de mira públic el debat sobre el model d'escola.
El nostre sistema educatiu és com un dinosaure adormit, un organisme pesadíssim en un irritant estat de passivitat. Aquesta inèrcia està afectant fins i tot als bons professors, que es troben cansats de lluitar contra un ambient desanimat i ple d'excuses.
Algunes de les propostes desenvolupades en el llibre són:
- L'escola ha de ser més flexible. El millor sistema educatiu no és el de Finlàndia, sinó el de Regne Unit.
- Cal fomentar el talent a les escoles.
- Hem de diversificar l'escola perquè ningú es vagi abans dels 16 anys.
- Cal valorar la importació de la Formació Dual.
- El problema de les escoles no és pressupostari. És un problema de model.
- És fonamental que hi hagi un pacte d'Estat. No es pot canviar la llei amb cada nou govern. L'educació a Espanya està ideologitzada.
- Hi ha quatre aspectes que, si no es resolen abans dels 12 anys, poden convertir-se en problemes: la comprensió lectora, la timidesa, l'agressivitat i la preocupació excessiva per l'aspecte físic. L'escola ha de abordar-lo.
- Tenim uns currículums desmesurats. Molt més carregats que els dels països que són primers a PISA. Volem que hi aprenguin tot i després al final no aprenen res.
- Potenciar l'educació com a sistema d'alt rendiment.
- La intel·ligència executiva com a eix educatiu.
Educar millor
Onze converses amb personalitats del món de l'educació que són una invitació al debat: professionals de procedències i visions diverses ens permeten conèixer no solament els camins que han consolidat les seves vocacions sinó l'ambició de fer bé les coses cada dia a les aules, al carrer i a casa.
Hi participen Carme Thió, Jaume Cela, Maria Jesús Comellas, Jaume Funes, Eva Bach, Gregori Luri, Mariano Fernández Enguita, Joan Manuel del Pozo, Roser Salavert, José Antonio Marina i Francesco Tonucci.
Carles Capdevila creu que educar és apassionant i també ho és parlar-ne, des de l'experiència i des de la reflexió. L'humor i la responsabilitat no són incompatibles en aquest terreny, i tot allò que pugui fomentar confiança i alegria entre tots els agents implicats contribueix a crear un teixit de complicitats imprescindibles en la tasca d'educar.
L'Ona i el seu aniversari
"L'Ona i el seu aniversari" és el primer llibre on la protagonista va en cadira de rodes.
Segons paraules de la propia autora: "Este cuento quiere introducir y normalizar el mundo de la discapacidad desde una mirada simpática a todos los niños y niñas de escuelas primarias. También llegar a escuelas de educación especial porque ellos también pueden ser los protagonistas de un cuento infantil. Y a todas aquellas personas que han tenido algún imprevisto importante en sus vidas, enviarles un mensaje de que han de luchar y tirar para adelante"
L'autora del conte, Anna García és una jove escriptora, filòloga de professió, que amb 26 anys va sofrir un "ictus". Aquest accident li va provocar un canvi radical de vida, ara va en cadira de rodes i té mobilitat reduïda.
És un exemple d'il·lusió i valentia.
jueves, 11 de febrero de 2016
DIA DE LA PAU
Des de 1964, per commemorar la mort de Gandhi, se celebra el 30 de gener el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, reconegut per la UNESCO en 1993.
En aquesta data es recorda la necessitat de l'educació per a la tolerància, la solidaritat, el respecte als Drets Humans, la no violència i la pau.
En aquesta data es recorda la necessitat de l'educació per a la tolerància, la solidaritat, el respecte als Drets Humans, la no violència i la pau.
- El lema d'aquest dia és:
"Amor universal, no-violència i pau. L'amor universal és millor que l'egoisme, la no-violència és millor que la violència i la pau és millor que la guerra."
- A la nostre escola "Acadèmia Núria" ho vam celebrar fent diferents cartells que podríem fer amb els nens, representant aquest dia.
JOCS ORIGINALS PER GIMKANES
Aquí deixo un link a on apareixen 100 jocs divertits per fer gimkanes amb els nens:
PARA DORMIR A UN ELEFANTE
Para dormir a un elefante
se necesita un chupete grande
un sonajero de coco
y saber bailar un poco
Para dormir, para dormir
para dormir a un elefante
para dormir, para dormir
para dormir a un elefante.
Si se despierta de noche
sacarlo a pasear en coche
si se despierta de madrugada
acomodarle bien la almohada.
Para dormir, para dormir
para dormir a un elefante
para dormir, para dormir
para dormir a un elefante.
LA BRUJITA TAPITA
La brujita Tapita
vivía en un tapón,
no tenía puertas,
ni ventana, ni balcón.
La brujita Tapita
vivía en un tapón
con una gran escoba
y un hermoso escobillón.
la brujitaaa...
hacía brujerías
abra cadabra patas de cabra
abra cadabra patas de cabra,
push, pupush, pupush, pupush
Un día la brujita
quiso desaparecer
mirándose al espejo dijo 1 2 y 3.
Cuando abrió los ojos no se vió
¿Sabeis por qué?
Porque la distraída se miraba en la pared.
La brujitaaa...
hacia brujerías
abra cadabra patas de cabra
abra cadabra patas de cabra,
push, pupush, pupush, pupush.
COCO EN SU RÍO
Un cocodrilo.
Un cocodrilo.
El cocodrilo se metió en la cueva.
De pronto asomó la cabeza.
Miró para un lado y al otro. ¿ Y qué pasó? ¿Y qué pasó?
Que el cocodrilo se metió en la cueva.
De pronto asomó la cabeza.
Miró para un lado y al otro. ¿ Y que pasó? ¿Y que pasó?
Se sorprendió ¡Ahí va!
Yo vivo en un río, me gusta nadar.
Porque yo en las algas puedo juguetear.
Pero cuando salgo... ¡Qué frío me da! ¡Brrr!
Me meto en la cueva, pues caliente está.
luego me asomo con curiosidad.
Pero por sorpresa empezó a nevar.
Miro hacia un lado para investigar.
Miro al otro lado y me vuelvo a asomar.
El cocodrilo se metió en la cueva.
De pronto asomó la cabeza.
Miró para un lado y al otro. ¿Y qué pasó? ¿Y qué pasó?
Se sorprendió. ¡Ahí va!
THE FACE SONG
I have two eyes - bling, bling, bling (x2)
I have one mouth - nyam, nyam, nyam (x2)
I have two ears - hello, hello (x2)
I have one nose - achís, achís (x2)
IF YOU'RE HAPPY
If you're happy and you know it clap your hands (x2)
If you're happy and you know it and you really want to show it
If you're happy and you know it clap your hands, stamp your feet, say I
LOVE YOU
Suscribirse a:
Entradas (Atom)