Al·ludeixo al poder dels
agents educatius i faig una crida a la responsabilitat de pares i educadors
perquè eduquin adequadament els nens i les nenes i perquè els estimulin a crear
a través del joc i les joguines un entorn d’harmonia, solidaritat i cooperació,
i d’aquesta manera eradiquin els jocs i els objectes que generen violència,
competència o qualsevol tipus de lluita; en síntesi, perquè la personalitat de
l’infant es desenvolupi en l’assimilació i l’aprenentatge de la pau.
Hem d’educar als nens en
un espai segur, ensenyant-los les normes que nosaltres creiem. Llavors jo no
estic d’acord amb les joguines bèl·liques com a educadora. No hem de
dramatitzar amb aquestes joguines, simplement si el nen vol una, explicar-li
perquè no estem d’acord, com ens fan sentir, etc.
No penso que si un nen
juga amb joguines bèl·liques de gran serà conflictiu o agressiu. Però si en
comprem pots transmetre al nen uns valors erronis als que pots tenir, per
exemple, que ens sembla bé la guerra i la violència i es una bona eina per
solucionar els problemes.
Jo no penso que aquest
tipus de joguines elimina la violència sinó que l’augmenta. Si que el joc físic
ajuda reduir la agressivitat violenta i la tensió. Hem de construir la seva
autoestima i felicitar-los per les conductes positives. Fent uns primers
contactes del que està bé o malament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario