Joc i adquisició de llenguatge.

Abans de planificar/dissenyar les activitats lúdiques que afavoreixen el llenguatge, l’educador ha de saber i analitzar les funcions del llenguatge definides en el currículum.

• Funció lúdica: Està relacionada amb el plaer que proporciona l’exercici i les accions pròpies de l’articulació i la repetició dels sons. Ja des del bressol els nadons es dediquen al plaer del joc lingüístic i passen molt de temps balbotejant...

• Funció comunicativa: Poc a poc aprèn un llenguatge que utilitzarà com a vehicle de comunicació i es podrà relacionar socialment. Durant el joc simbòlic s’incrementa el desenvolupament del llenguatge. 

• Funció instrumental: El llenguatge és utilitzat com un instrument per al progrés i estructuració de futurs coneixements.

·       J. Bruner: Per al domini de la llengua és molt important que l’infant no prevegi que de la seva acció o paraula es derivaran conseqüències greus; si s’insisteix molt que digui bé les frases, el més probable és que ja no les digui. És a dir, no tenim que fer que el nen tingui por a equivocar-se, perquè sinó no ho aconseguirà, hi ha que introduir-lo en el joc de manera lúdica. Hem de potenciar que el nen tingui més seguretat, no tenir por a equivocar-se i tenir més curiositat.

     Per exemple un nen tartamut quan tartamudeja no hi ha que acabar-li la frase si no que tenim que esperar pacientment mirant als ulls que ell sol ho digui. Tampoc hi ha que dir “no et posis nerviós” perquè ho farà, tartamudejarà més i deixarà de parlar... hi ha que ser pacient i fer-li progressar sense que es doni compte mitjançant jocs.