Dibuixos de Francesco Tonucci.

Aquesta vinyeta de Frato és un exemple d’alumnes que no estan motivats en aprendre allò que estudien. Aquests tipus d’alumnes solen tenir professors de l’estil. Com que només segueixen la estructura dels llibres,  no troben interès en l’assignatura.

Per aquest motiu, jo crec que de vegades hem de sortir una mica del guió que tenim en el currículum de cada assignatura i fer algunes activitats més didàctiques.

En aquesta altra vinyeta de Frato, veiem com els nens aprenen més a la seva vida diària que a l’escola, potser això és per les tècniques utilitzen a l’escola. El model pràctic és ideal per acabar amb aquestes classes massa teòriques, ja que aquest model de mestre realitza activitats dinàmiques i creatives, per acabar amb l’avorriment dels seus alumnes.

Aquesta imatge em sembla molt critica, però actualment, és pròpia de l’educació que tenim, plena de desigualtats. Això es degut al fet que avui en dia l’educació prefereix la segregació dels nens que tenen dificultats, en comptes de treballar amb aquests per a que puguin superar-les.